Aquell mateix dia, quan la Julia va arribar a casa seva, li va dir al seu marit com es sentia vivint al seu cantó i li fa fer saber que per aquest fet havia decidit marxar de casa seva. Ho va fer amb llàgrimes als ulls. Ell d’entrada l’escoltava en silenci però a mida que va anar  entenent les pretensions d’ella la seva cara es va transformar, no…[Leer más]

Avui ha estat la primera nit que he dormit d’una tirada, com un nen petit a l’aixopluc de la mare, deu ser la visita de la meva  d’ahir que em va relaxar, després de tot  les seves paraules em van semblar divines…

És estrany despertar amb els ulls tancat i que tot sigui foscor, com m’agradaria obrir les parpelles i veure llum, encara que…[Leer más]

[Leer más]

Que déu ens guard? Per favor quina bajanada més grossa. Si aquest incompetent hagués fet bé la seva feina, jo ara no estaria pas aquí  fent l’imbècil. La meva educació, de petit, va girar entorn aquest déu, tant a l’escola com a casa. Tota la vida que visc enfrontat a l’omnipresent, a les seves contradiccions i a les parts fosques que envolten…[Leer más]

El meu avi… El meu estimat avi, un sant home. Era tant alt i gros com bona persona. Era vist pels meus ulls com un gegant poderós i bondadós. Va morir en plena guerra, quan jo era un vailet de dotze anys.

Recordo que la guerra ens va aportar moltíssimes privacions, eren moments difícils. Mai, ni una sola vegada vaig sentir que es…[Leer más]

Hospital 25 de Septiembre de 1.938
 

Mercedes Vilà, querida esposa e hijos y demás familia:

Deseo disfrutéis de buena salud al recibo de esta. Yo por la presente es hora que sepas, Mercedes, clara y sencillamente que me encuentro mal pues a mas de los tres meses que me tiré con aquellos raros síntomas en el vientre, ya llevo en el hospital…[Leer más]